Les lletres ballen

Oposicions 2010: quan? com ? i on?

2010-04-27T20:25:00.003+02:00

Després d'un temps de no guaitar la blogosfera, hui em trobe amb ànims per a fer constar la mala gestió que vivim els valencians per part del "nostre" govern. Doncs, durant una setmana hem vist perillar l'oferta pública d'aquestes properes oposicions. Si el dimarts passat un delegat de CCOO venia a l'institut per a informar-nos que les adjudicacions serien telemàtiques i que hisenda no volia aprovar l'oferta pública, hui sabem que mantenen les places que ja s'havien fet públiques. No debades, han creat una psicosis amb tot això i ja sabeu com és la rumorologia: enguany no eixiran places! reduiran a la meitat de les que havien dit! etc. A més va quedar palés que els de CCOO estan d'acord amb el nou model d'adjudicaions i, fins i tot, van voler convéncer la gent del benefici d'aquestes.
Però, no és sols això. On està la convocatòria? Som la comunitat autònoma que encara no ha publicat res de res. Com cada any (des del 2007) estem dia a dia pendents de la convocatòria, i com que cada any ix quan els dóna la real gana, ací estem nosaltres: espera que espera!

Un any per recordar

2009-12-30T18:34:00.004+01:00

Queden hores per tancar l'any que ens ha portat experiències noves. Doncs, l'altre dia mentre Gabriel i jo comentàvem que feia un any que havíem dit a la família que ens casàvem, vam fer un recorregut per 2009. Si per una banda es tracta de l'any dels preparatius del casament, per l'altre hem viscut experiències noves. I és que encara recorde el dia que vaig començar a treballar a la presó, però, sobretot les vivències del dia a dia amb els alumnes. Fins i tot, se'm fa un nuc a la gola quan pense en el dia que van acabar les classes i vam fer un partit de futbol entre alumnes i professors, amb el corresponent esmorzar que vam preparar Lara, Teresa, Miquel i jo. Uf! Però també hem tingut una mala experiència (ho dic en plural perquè ens afecta als dos), arribar a l'examen d'oposicions i tornar-me'n a casa amb un cúmul de sensacions contradictòries alhora. Supose que era normal. Però, de tot s'aprén i he arribat a la conclusió que no s'ha de perdre mai l'esperança. Així que al 2010 més oposicions i amb més gana que mai. Tanmateix, eixe succés ha fet que per primera vegada tinga una vacant (dins del mal?) i ,c om a conseqüència, que estiga treballant al Baix Segura (conegut comunament com la Vega Baja), concretament a Torrevella. I com no podia ser d'altra manera es tracta d'una nova experiència, però complicada de vegades i agradable d'altres. Sembla increïble però he aconseguit que el meu alumnat, en la gran majoria, treballe en valencià. Un repte que espere que continue el 2010. I cronològicament vam arribar al mes de novembre. Un mes un tant agredolç. I és que deu dies abans del casament Gabriel va experimentar això d'anar per primera vegada en la seua vida a l'atur en no renovar-li el contracte. Però de tot s'ix, amb paciència tot arriba, no? Doncs arribats al 21 de novembre ens casem i ho celebrem als els nostres familiars i amistats. Un dia per recordar, tenint en compte que no entrava en els meus plans cap celebració d'eixes característiques (supose que m'enteneu). Però, el millor és el viatge d'onze dies per Europa: Amsterdam (Edam, Volendam, Delft) Brusel·les (Amberes, Brujas) i París. Impressionant! I amb tot això hem arribat al final d'un altre any. Esperem que el 2010 ens deixe ser igual de feliços i pugam dir al desembre següent que ha estat un any saborós.

BON ANY 2010

Concerts de rock en valencià amb ¿incidents? a l'Alqueria?

2009-09-15T14:04:00.003+02:00

El cap de setmana passat, a l'Alqueria de la Comtessa (La Safor), van fer festa amb l'excusa del Porrat dels Sant de la Pedra. Enguany, a més, han creat comparses mores i esperem que continuen la festa l'any que ve. Però si escric açò és més que res per fer esment dels fets ocorreguts la nit de divendres. Doncs, per primera vegada es van fer concerts de rock en valencià (crec que era l'únic poble de la comarca que encara no havia fet mai concerts amb grups valencians), i de sobte apareixen tres o quatre xiquerols (els podríem dir personatges?), amb la seua bandereta i cridant "jo sóc espanyol". Molt bé, però això no lleva que la resta de valencians vulguen escoltar música en valencià. No cal entrar en el dilema de ser o no ser espanyol, crec jo. A més la solució és fàcil: com mai plou al gust de tots i totes, haurien d'haver pegat mitja volta sense donar la nota. Però el més curiós és el moviment que van fer internet (facebook i tuenti) per tal de mobilitzar la gent. Però els va eixir el tir per la culata, i no va acudir ningú.
L'anècdota la va marcar el pare d'un dels xicons, que el va agafar per banda i li va recordar que treballa (el pare de la perleta) per a l'ajuntament i que fera el favor de comportar-se.
Per cert, no he dit el nom dels grups que van tocar: Donant pel sac i Raça borda, tots dos d'Oliva.
Que continue la festa i a l'any que ve més concerts en valencià!!!

Prohibit prohibir?

2009-09-15T13:41:00.002+02:00

L'altre dia una amiga em passava un article d'opinió de Vargas Llosa, publicat a El País, i em sembla raonable continuar amb la seua difusió. És interessant el tema que tracta en un moment en què els valors, des del meu parer, s'han perdut. I un dels sectors més afectats és l'escola (els docents), tal i com apunta Mario Vargas Llosa.

I.E.S. MEDITERRANI (TORREVELLA)

2009-09-10T20:06:00.003+02:00

El meu nou lloc de treball.

Experiències

2009-07-21T14:38:00.002+02:00

Roseti m'ha demanat que li explique com ha anat l'experiència de treballar a la presó, i he decidit compartir-ho amb tots i totes.

Durant estos cinc mesos i mig he escoltat comentaris de tot tipus: que si eixos no mereixen res del que tenen, que si viuen molt bé allí gràcies a nosaltres, que nosaltres paguem el que mengen, etc. Però jo no vaig a entrar en debats que no venen al cas, però quan treballes allí dins, darrere dels murs, no penses en eixes coses. Nosaltres som docents que anem a treballar allà on ens correspon i el que volem és desenvolupar la nostra tasca de la millor manera possible. I això és el que hem fet les 14 persones que hem fet classe al Centre Penitenciari Castelló II, a Albocàsser. Val a dir que com en tots els llocs, sempre hi ha algú que no s'implica tant en la faena i molt menys amb l'alumnat.
Encara recorde el dia que em van cridar per telèfon i em van comunicar quin era el meu nou destí per a este curs, i reconec que podent triar una substitució a Vinaròs vaig decidir que era millor la FPA d'Albocàsser per tractar-se d'una vacant. En cap moment me n'he apenedit de la tria que vaig fer, tot i que al principi em feia un poc de respecte (supose que era normal). Per tant, he de reconéixer que m'ha agradat molt l'experiència i la recomane. Per a mi ha sigut bastant gratificant com a docent i com a persona.
Per un altre costat, com a professora de valencià, i amb la possiblitat de sentir-me rebutjada, he buscat la manera de fer classes adequades al nivell o nivells de cada grup. És com fer compensatòria a secundària. En els quatre grups que tenia del cicle 1-nivell 3, he fet servir material molt bàsic, pràcticament hem treballat vocabulari, perquè hi havia gent d'altres comunitats castellanoparlants. I moltes vegades he acabat la classe i m'ha dit algú: "muy buena classe hoy", i el pujó d'autoestima que et recorre per tot el cos t'inunda d'alegria. No hem d'oblidar que molts d'ells van a les classes per distraure's una estona i oblidar les penes. I fer les classes adaptades a les seues necessitats costa ben poc. Els altres tres grups eren un poc diferents, eren persones que volen obtindre el graduat de secundària, tot i que hem tingut alumnes amb titulacions superiors (graduats EGB, FP, carreres universitàries). Ací també he hagut d'adaptar materials diferents per al grup castellanoparlant, i ho intentaven sense posar dificultats. Tanmateix, en tots els grups que he fet classe, van exclamar "Valenciano!", quan em presentava com a profe de l'assignatura de valencià i al final del curs els vaig agrair el fet de no haver abandonat les meues classes.
Hem passat molts bons moments amb els alumnes així com ells amb nosaltres, o almenys és el que ens han dit. Alguns de nosaltres hem deixat de ser docents per moments i hem fet de psicòlegs/psicòlogues. Hi havia dies en què sorgia un tema i en parlàvem, per què no? Doncs, eixos moments en què ells fan certes reflexions són els que ens vore si eixa persona tornarà a la presó quan aconseguisca la llibertat o, en canvi, viurà una nova vida (però sempre amb l'etiqueta de persona que ha estat a una presó, i que crea certa desconfiança generalment).
Totes les sensacions i pensaments que vius allí dins no són acceptades per tothom i ho entenc, però la gent podria fer un xicotet esforç i pensar que l'única opció que tenen per a reinsertar-se a la societat som nosaltres, els i les docents que intentem fer la nostra faena el millor possible.
Una frase que ens han dit moltes vegades és la següent: "Gracias por tratarnos como personas y no como animales". I una frase que nosaltres els hem repetit més d'una vegada és "que no oblidarem el nostre pas per eixa escola d'adults".
Moltes persones, m'han preguntat si quan feia classe hi havia algun funcionari o policia o guàrdia civil amb mi i jo sempre he contestat que no és necessari tindre cap suport d'autoritat. De fet, crec que seria més incòmode donar les classes amb algú que està allí per estar. Una cosa ena ha quedat clara des del primer que vam tindre contacte amb els alumnes i és que nosaltres som sinònim d'ajuda, mentre que els funcionaris són, en general, enemics (encara que regne el bon rotllo entre alguns d'ells).
Hem fet setmanes culturals, una amb motiu del dia del llibre i l'altra per a final de curs. I vam portat endavant un seguit d'activitats relacionades amb el món del llibre i unes altres més de distracció, respectivament. Per últim, he d'agrair a l'escriptor Urbà Lozano que vinguera a fer unes xerrades en la Setmana del Llibre, perquè els va agradar molt la seua intervenció. (Penjaria les fotos de la visita d'Urbà, però encara no me les ha enviat David, a vore si en breu les podem fer públiques).

En breu penjaré l'entrevista que ens van fer des de la revista que acaben d'engegar dos educadors amb interns de dos mòduls (si no és delicte).

Setmana del llibre

2009-04-26T20:32:00.002+02:00

Amb motiu del dia del llibre hem decidit celebrar una setmana del llibre amb l' alumnat del centre penitenciari. Durant la setmana passada vam estar elaborant cartells i escrits (segons el nivell), amb els quals farem, per un costat, un concurs de dibuix, i per un altre, un concurs literari (tant de narratriva com de poesia). Tot i les característiques pròpies que este alumnat comporta, hem tingut prou d'èxit. Però, hem d'advertir que hi ha hagut de tot, gent que ha treballat per concursar i altres que han passat del tema (ja sabem que molts van a l'escola per un interés: que la junta de tractament veja en bons ulls la seua conducta i li concedisca un permís).
Donc bé, esta setmana serà molt mogudeta. Tindrem visites al centre des de tots els mòduls per fer la penjada de cartells i textos, alhora aprofitarem per fer-los una visita a la biblioteca. També podran gaudir un altre dia d'un taller per fer separadors de llibres. I dijous rebran els guardons. Però, el millor de tot és la col·laboració de l'exriptor Urbà Lozano, que ve dimarts de vesprada per fer-los una xerrda. Segur que molt entretinguda. Així que amb totes estes activitats fem constar que la lectura es pot fomentar sense límits de llibertat.
P.D: En una presó hi ha molta gent que llig.

Comencem les classes!

2009-03-20T10:44:00.002+01:00

Ja ha arribat l'hora de fer classe! Ja era hora...

Si la gran Conselleria d'Educació treballara pel bé de l'educació estes coses no passarien. Doncs, el 14 de gener vam començar a treballar un grup de docents a l'EPA del Centre Penitenciari d'Albocàsser i a hores d'hora encara no havíem pogut realitzar cap classe. Reconec que allí el temps no té valor, però passar dos mesos i mig és massa per a la carabassa. I, per a més inri la inspectora presionant. Què volen si encara no tenim dotació econòmica per poder comprar el material que anem a utilitzar en les classes? Tampoc teníem accés a internet per poder fer les matrícules de l'alumnat. Però no tenim internet allí a l'edifici que treballem nosaltres, l'equip directiu ha d'anar sempre amunt i avall perquè els han deixat (el centre penitenciari) un ¿despatxet?, si es pot dir així, a l'entrada de la presó, allà on els familiars passen el seu registre. Així les coses, hem arribat a la conclusió que la finalitat de Conselleria era tancar les boques dels sindicats que estaven presionant.
Des del nostre parer, de l'experiència que hem viscut estos mesos, podem confirmar que la nostra conselleria cada dia funciona pitjor. No haguera sigut millor enviar tres persones, que tindrien el càrrec d'equip directiu, a l'inici del curs i una vegada estos tingueren la papereta burocràtica solucionada enviar la resta de personal docent? Doncs això possiblement hauria sigut millor per a tothom.
Però ací no s'acaben els problemes amb l'administració, no. Ha resultat que hisenda no ens vol pagar quan arriben les nòmines dels quatre professors de secundària, jo entre eixes persones, i tot perquè la catalogació del personal docent de la FPA d'Albocàsser només fa referència a mestres. Per tant, no deuria d'haver professorat de secundària. Tanmateix, el programa de Conselleria diu que allí havien d'enviar mestres i professorat. Aleshores, no estem reconeguts com a tals, tot i que tots els dies anem a treballar. Ara bé, el més pitjor encara, com a mínim per als qui tenim alguna que altra hipoteca, és que no ens volien pagar fins que no es fera el canvi de catalogació, que només es pot fer una vagada a l'any. I clar, s'esperarien a fer el canvi per al curs vinent, el que implicaria que nosaltres quatre cobraríem a novembre. Però, de què van? Passem de l'aire, paguem el lloguer d'on vivim allí els/les que ens desplacem per a tota la setmana, no paguem el gasoi del cotxe per anar-hi... què fem? Vivim en una societat on tindre molts diners estalviats quan comences a treballar és un poc complicat, crec jo. I se'ns acabem els pocs recursos que tenim. Així que confiem que la setmana que ve quan cobren la resta dels companys i companyes, nosaltres cobrem de cop els dos mesos i mig que portem treballant. Perquè així ens ho va fer saber el director territorial de Castelló, però jo vull vore els diners ingressats abans que cantar victòria.

Vacant al Centre Penitenciari d'Albocàsser

2009-01-15T16:56:00.005+01:00

Quan vaig acabar de treballar a l'IES Ifach (Calp), el 12 de desembre, vaig dubtar un poc sobre si devia restringir la província de Castelló, però finalment vaig decidir entrar a la borsa general. La casualitat de la vida m'ha fet tornar a treballar a la província de Castelló, concretament a la capital de la comarca de l'Alt Maestrat, Albocàsser. Però allí no hi ha institut, perquè és un poble menut. Però a partir d'ara tindrà una E.P.A. dins del Centre Penitenciari, que van obrir l'estiu de 2008. I ací és on treballaré a partir d'ara fins a final de curs.
En contra dels comentaris d'algunes persones que m'han dit que estic boja, jo pense que serà una bona experiència a nivell personal, sense llevar-li importància al risc que suposa treballar en una presó. Concretament, es tracta d'una presó d'alt risc pel que fa a la gent que hi resideix allí. Però quan tracte amb aquestes persones ja us contaré què tal l'experiència.
Doncs, divendres em van cridar per dir-me que dimecres, o siga ahir, havíem d'estar allí. I maleta al cotxe i cap allí a les set del matí. Una vegada allí, jo i nou persones més, comptant a la inspectora, vam rebre la informació bàsica que requereix un lloc de treball com este. Després ens ensenyaren el pavelló sociocultural, on tindrem la sala del professorat, els despatxos de l'equip directiu i les aules. No vam poder vore la biblioteca perquè estaven fent comissions amb alguns presos. Però, clar la crítica del cos docent i de la inspectora va coincidir: l'arquitecte no pensa en què ahí es treballa amb grups reduïts ( ja podeu imaginar-vos perquè) i les aules són grans, de manera que podrien haver més aules un poc més menudes i així aprofitaríem millor les instal·lacions. Però, com va dir la inspectora: "no ens demanen l'opinió a qui va a fer-ne ús". Per un altre costat, tenen una piscina enorme, un poliesportiu tancat i un frontó. Després hi ha pobles valencians que no tenen res de tot això...
Acabada la visita ens en podem anar a casa fins que la inspectora ens torne a cridar. I clar, una vegada allí vaig aprofitar per buscar un lloc on dormir, juntament amb una xica de València. És curiós que quasi tots vivim a la província de València. Però, ens falta conéixer a cinc persones més que anaven hui a les adjudicacions. En total serem deu mestres de primària i quatre professors de secundària. D'ací ens diran des dels alts càrrecs de la Delegaciób Territorial qui forma part de l'equip directiu.
Així doncs, dilluns comencem amb un curs que ens impartirà la gent que treballa a la presó de Castelló. I després d'una setmana, tots i totes a pringar per crear l'EPA d'Albocàsser. Ja us aniré contant...

Ja tenim el 2009 ací!

2008-12-31T16:59:00.004+01:00

Hui acabem un any i en comencem un altre... Molts i moltes aprofiten per marcar-se uns propòsits que després quasi segur que no acompliran, però la intenció és el que val, diuen. Altres desitjaran que siga millor que l'any que deixem enrere, però hi haurà qui es conformarà amb quedar-se igual com està. Tanmateix, el més important, crec jo, és fer-li honor al tòpic i desitjar salut i treball, sobretot en els temps que corren.
Jo, a nivell personal, he de reconéixer que el 2008 ha estat un dels millors anys de la meua vida. I espere que el de molts i moltes també.

BON ANY 2009

Un any més...

2008-12-19T16:14:00.003+01:00

Un any més portem a l'esquena... Un any continuem sent felices i feliços... Un any més arriben les festes on el xiquets i xiquetes ens recorden que tothom hem tingut una infantesa plena d'inocència. Una infantesa en què sols desitjàvem que acabaren les classes i que els reixos ens portaren molts regals. Qui no recorda eixos moments en què anaves a vore la cavalcada amb la mare, el pare i el teu germà, com era el meu cas, i des del balcó de l'ajuntament et feien les típiques preguntes? Unes preguntes a les quals tots i totes responíem mentides. Sí, mentides, perquè deiem que ens portaríem bé i no ens barallaríem amb els germans i/o germanes, o que faríem cas en tot als pares i les mares... Uf, quin moments! i quants anys fa ja d'això.
Ara arriba el moment de vore els menuts i les menudes de la família vivint el que nosaltres ja hem viscut, però ara nosaltres ho revivim amb la seua il·lusió.
Bones festes a tothom!

Respostes per al record

2008-11-13T20:41:00.002+01:00

Situem-nos. Estem en quart de l'ESO i fem l'examen del tema 1. Entre les preguntes hi ha una que diu: "Què és l'indoeuropeu?". I algú ha dit que "un indoeuropeu és un indi que ha vingut a Europa i el nom que rep és indoeuropeu". Bona lògica, no?

Veles e vents d'Ausiàs March

2008-11-01T13:42:00.003+01:00

VELES E VENTS HAN MOS DESIGS COMPLIR

Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d’ells veig armar:
xaloc, llevant, los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tremuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.
Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l’estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.
Los pelegrins tots ensems votaran
e prometran molts dons de cera fets:
la gran paor traurà al llum los secrets
que al confés descuberts no seran.
E en lo perill no em caureu de l’esment,
ans votaré al Déu qui ens ha lligats
de no minvar mes fermes voluntats
e que tots temps me sereu de present.
Jo tem la mort per no ser-vos absent,
per què amor, per mort, és anul·lats,
mas jo no creu que mon voler sobrats
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car, nós vivint, no creu se pusca fer:
aprés ma mort, d’amar perdau poder
e sia tots en ira convertit.
E jo, forçat d’aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.
Oh Déu! ¿per què terme no hi ha en amor,
car prop d’aquell jo em trobara tot sol?
Vostre voler sabera quant me vol,
tement, fiant, de tot l’avenidor!
Jo son aquell pus extrem amador
aprés d’aquell a qui Déu vida tol:
puix jo son viu, mon cor no mostra dol
tant com la mort, per sa extrema dolor.
A bé o mal d’amor jo só dispost,
mas per mon fat fortuna cas no em porta:
tot esvetlat, ab desbarrada porta,
me trobarà faent humil respost.
Jo desig ço que em porà ser gran cost
i aquest esper de molts mals m’aconhorta;
a mi no plau ma vida ser estorta
d’un cas molt fer, qual prec Déu sia tost.
Lladoncs, les gents, no els calrà donar fe
al que amor fora mi obrarà:
lo seu poder en acte es mostrarà
e los meus dits ab los fets provaré.
Amor, de vós, jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me’n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
a joc de daus vos acompararé.

Marc, Ausiàs. Les poesies d’Ausiàs March, per Joan Ferraté. Barcelona: Quaderns Crema.

Pàg 104. Versos 2065-2124.

I per escoltar la cançó musicada per Raimon cliqueu en este enllaç.

Ausiàs March, català o valencià?

2008-11-01T13:28:00.002+01:00

L'altre dia estavem mirant a classe la lírica trobadoresca i Ausiàs March, i em vaig adonar que molta gent pensa que el nostre poeta del segle d'or és català, territorialment parlant. I en preguntar perquè ho pensen, em sorpenc més, perquè acabàvem de vore que era nascut a València (segons el llibre de text).
Situem-nos. Estem a l'aula i els passe el poema de Veles e Vents i els dic que anem a escoltar el poema musicat per Raimon, que tampoc saben qui és. Quan acaba la cançó treballem el poema amb unes qüestions. Val a dir que els vaig passar el poema en versió original i actualitzada, per evitar el no ho entenc, que és comprensible. Aleshores...

Alumna: Rosa, és que jo no lo entiendo.
Profe: Jo a tu tampoc, estem en valencià. Per què no l'entens?
Alumna: perquè està escrit en català
Profe: D'on és el poeta?
Alumna: És català.
Profe: No, acabem de veure que és nascut a València.
Alumna: Però, jo no lo entiendo.

La Profe explica que el text de la dreta és una versió actualitzada de la versió originària d'Ausiàs.
La cosa se'na va de mare un poc per la qüestió onomàstica. Llavors, tallem el dilema dient que el poema està escrit en valencià antic. (Reflexió:Realment ha canviat l'enteniment de l'alumna per canviar el nom de la llengua? Doncs no). Per tant, no tenim excusa per no entendre què ens està transmetent el poeta en la versió de Joan Fuster.

Però, deixant l'anècdota, per dir-ho d'alguna manera, el que més em sorprén és com no són capaços d'entendre una poesia del segle XV, on la temàtica és sempre la mateixa i l'hem explicada a classe. Tot i que sempre hi ha un grup que pensa un poc més i arriba a la conclusió que tot és molt fantàstic, que no pot ser veritat el que han escrit, tant els trobadors com Ausiàs March. Creuen que és com una pel·lícula. I després d'un xicotet debat, arribem a la conclusió que pot haver una part de veritat i una altra d'exageració. I així es queden més tranquils /-es.

A tall de conclusió, els vaig dir, aprofitant que treballe a La Marina, que per escoltar La Gossa Sorda i entendre algunes parts de les cançons, els seria més útils conéixer la nostra literatura. Sense anar més lluny, del poema Veles e vents el grup de rock de Pego aprofita la comparació del vers 9 en la seua cançó contra el canvi climàtic, Quina calitja.

En esta cançó és on podem trobar el vers de March. Quin serà?

Anècdota

2008-10-18T01:44:00.001+02:00

Alumne: Profe, profe!!!
Profe: Dis-me.
Alumne: Tens la camiseta "trencà".
Profe: No, és així.
Alumne: Ah!

Conclusió: Qualsevol excusa és bona per interrompre la classe. Però, he de reconéixer que ho va dir graciós.

Plagis

2008-10-11T15:07:00.002+02:00

Encara no he tingut el gust de parlar-vos de la novel·la de la temporada: Plagis, d'Urbà Lozano. He de reconéixer que encara no l'he comprat, però puc confirmar que és un gran llibre. I ho confirme perquè l'estiu passat vaig tenir el plaer de llegir l'esborrany i ja li vaig dir a Urbà que mereixia un premi el llibre. I així ha estat, és el guanyador del Premi Ciutat de València de 2007. Ara ja el tenim a les llibreries i l'autor està de gira. Com era d'esperar, va fer la presentació el passat 26 de setembre al seu poble natal, Alginet, i ara està a Terrassa, un lloc important en l'obra. A vore si seguint l'itinerari de la trama també va al tercer lloc on ocorre la història, Sóller. Ja ens ho contarà el mateix autor en el seu bloc (més content que un gínjol). Allí podreu seguir pas a pas tot el que envolta Plagis. Per cert, a vore si ve cap a La Safor i tenim el plaer de gaudir de la seua presència.

Reinici

2008-10-11T13:35:00.003+02:00

Després d'un temps tornem a posar en marxa la maquinària. Moltes vegades volem fer alguna cosa i no podem per qüestió de temps. El mes de setembre vaig voler començar a fullejar temes d'oposicions, i això em va portar a consultar gramàtiques i altres manuals per si podia fer un poc més meus els temes. Pareixerà que no, però porta faena. Per un altre costat, vaig voler aprofitar que encara no treballava per fer cursets del cefire, és a dir, tenia les vesprades ocupades. I pensava: "el blog està abandonat, hauré de traure un momentet per escriure el que siga". Després va vindre la incorporació al treball, i va suposar més faena. Però, ara ja ha arribat eixe moment. A partir d'ara tornem a estar en actiu o almenys ho intentaré.
FINS PROMPTE!

Sentiment valencià = Himne regional?

2008-08-18T13:00:00.007+02:00

No sé què pensareu vosaltres, però jo crec que algú que s'alça en peus i canta l'himne d'alguns/-es valencians/-es no és més valencià/-na que jo que no ho faig. Doncs, això ve perquè el dijous passat estàvem a la platja de Xeraco en un concert de bandes de música (L'Alqueria de la Comtessa i Xeraco) i l'última interpretació va ser L'HIMNE REGIONAL de Serrano, interpretada per la banda de Xeraco. En la primera nota la gent es posa en peu, i ens quedem mirant-nos (perquè G. i jo vam ser els únics que ens vam quedar asseguts), i algú la taral·larejava i algú més cantava la lletra a la perfecció (però una o dues persones, no us penseu...). La dona que teníem darrere la va cantar i la seua sorpresa era que ningú cantava l'himne dels valencians. Però, com anem a cantar una lletra que comença dient: "Per ofrenar noves glòries a Espanya..."? A Espanya? Per què no al País Valencià? No seria millor deixar de costat eixe patriotisme espanyol i fer una lletra que defensara els interessos dels valencians i les valencianes sense eixe espanyolisme? A més, cal una lletra per a la cançoneta? Alguns i algunes ens sentim igualment valencians quan escoltem la moixeranga, que no té lletra, solament és tocada amb dolçaina i tabalet, instruments típics de la nostra terra. Així que qui vulga tenir un himne regional escrit per Serrano, que el tinga, i qui vulga continuar amb la moixeranga o el Tio Canya o qulasevol cançó que vulga de tot el repertori que tenim actualment, que també ho faça, perquè cadascú és lliure per tenir un himne o no.

Un trofeu més per a la nostra col·lecció

2008-08-12T14:05:00.008+02:00

Ací teniu les fotos de les 24 hores de fontennis d'aquest cap de setmana a Daimús:

I ací us pesente el meu campió, tot i haver quedat el tercer, juntament amb Vicent:

Pretemporada

2008-08-10T11:31:00.011+02:00

Este és un estiu molt intens, com podeu vore, per a l'equip de frontennis de la Font d'en Carròs. Tot i que encara és una incògnita si pugen o no a segona divisió, ells ja van esclafant motors. Primer, les 24 hores que organitza el Club de Tennis d'Oliva; després, les de Benirredrà (no tenim fotografies). A continuació, el Torneig Xacal de la Font, i este cap de setmana estan a Daimús. Però, no acaba ací, perquè del 18 al 24 tenen la setmana esportiva d'Almoines. I qui sap si s'afegirà algun altre torneig d'ací a l'inici de la lliga. Com podeu comprovar, ganes de jugar no en falten.

Parlem de llibres

2008-08-03T17:25:00.006+02:00

Fa unes setmanes vaig acabar de llegir L'home manuscrit de Manuel Baixauli, com ja he fet públic anteriorment, i no vull deixar passar l'ocasió d'escriure un breu comentari. En primer lloc, puc afirmar que no havia llegit cap altre llibre semblant. L'obra pren com a fil conductor la cerca de la pròpia identitat del protagonista. Aquest, desesperat per la situació que viu, conseqüència d'un mal càlcul, intenta retrobar-se i ho fa a partir de la redacció d'un dietari. Gràcies a això coneixem la seua infantesa, la qual està envoltada per una mort doble, i com a partir d'este moment pren un camí en la seua vida que el durà a la cerca de la identitat. El protagonista restarà viu per sempre gràcies al quaderns que ha anat escrivint, encara que haja mort, però la resta de records (la casa, les fotografies de la família...) no correran tanta sort. Per tant, trobarem diferents nivells narratius que fan que anem lligant la història, una història que lligarem sobretot a la part titulada "L'espill". Animeu-vos i llegiu-lo, que us agradarà.

Però, per un altre costat, esta novel·la em va fer recordar una altra de l'escriptor Juli Capilla: L'home de Melbourne. Tot i que esta novel·la no cerca la pròpia identitat, intenta esbrinar la veritat que s'amaga darrere d'un noi en concret i que l'afecta de manera directa sense saber-ho. Després d'un temps, el protagonista torna a Melbourne i allí haurà d'esbrinar què ocorre allí, perquè ell ho recorda tot i a ell ningú el recorda. Què ha passat allí durant quaranta anys? Doncs, si ho voleu saber,llegiu-la, que també és excel·lent.

Però, un altre llibre que acabe de llegir esta setmana és El nen del pijama de ratlles de John Boyne. Ací es reprodueix com afecta l'holocaust nazi a la vida de Bruno, fill d'un membre militar que rep ordres directes de Hitler. Després de vore com ha de canviar de casa, tot i que no és conscient que també ho fa de país, descobreix que a l'atra banda de la tanca de la nova casa hi ha molta gent vestida de la mateixa manera: amb un pijama a ratlles i una gorra també a ratlles, però que no sap què fan ahí. La coneixença de Shmuel, un nen de l'altre costat de la tanca, fa que s'adone que ara viu a Polònia i no a Alemanya. Però la intriga per saber què ocorre en aquell lloc el fa experimentar l'horror que viuen els jueus. Una gran trama humana.

Experiència nova

2008-07-30T21:11:00.004+02:00

Després de repetir l'experiència de les oposicions, ahir vaig experimentar per primera vegada l'acte de les adjudicacions. Més o menys com m'ho havia imaginat. Comencen pujant a triar els/les opositors/-es amb plaça del 2006, després els i les del 2007, i continuen els i les d'este any. Com és de suposar trien el millor que hi ha: el més prop possible de casa. Normal! A continuació, comença la ronda dels interins que ja han agafat una vacant any/-s enrere. I, per fi, ens arriba el torn a tots i totes aquells i aquelles que fem substitucions, de moment. Ací és quan tothom restringia província, per suposat València era la més sol·licitada, tot i que de tan en tan algú triava València i Alacant o València i Castelló. Però allí estavem també les qui no vam restringir i vam triar les tres províncies. Però, curiós va ser el que va fer un xic que anava cinc llocs més o menys per davant de mi: quedava una mitja jornada per Rojales o per ahí i la va agafar, tot i això, assegurant-se que els punts eren els mateixos que els d'una jornada completa. Dic curiós perquè ja feia estona que la gent havia deixat d'agafar i ell es va decidir, però no sé si és que viu prop o què li va passar pel cap.
Allí estàvem Emili, Patri i jo, fent-nos a la idea de com poden anar les coses l'any que ve en el cas que continuem sense plaça. També és un dia on ens retrobem amb la gent que coneixem de la carrera o del centre on hem estat, o les persones que hem conegut gàcies a Urbà. (Per cert, Urbà si llegeixes açò, t'he de dir que Marisa duu bessonada).
Bé, després d'aquest esdeveniment, sols ens queda esperar que arribe setembre a vore què passa en les adjudicacions de setembre. Ara toca estiuejar.

2008-07-16T12:46:00.001+02:00

Paraules d'amor

(Joan Manuel Serrat)

Ella em va estimar tant...
Jo me l'estimo encara.
Plegats vam travessar
una porta tancada.

Ella, com us ho podré dir,
era tot el meu món llavors
quan en la llar cremàvem
només paraules d'amor...

Paraules d'amor senzilles i tendres.
No en sabíem més, teníem quinze anys.
No havíem tingut massa temps per aprendre'n,
tot just despertàvem del son dels infants.

En teníem prou amb tres frases fetes
que havíem après d'antics comediants.
D'històries d'amor, somnis de poetes,
no en sabíem més, teníem quinze anys...

Ella qui sap on és,
ella qui sap on para.
La vaig perdre i mai més
he tornat a trobar-la.

Però sovint en fer-se fosc,
de lluny m'arriba una cançó.
Velles notes, vells acords,
velles paraules d'amor…

24 hores de frontennis a Oliva

2008-07-16T10:52:00.002+02:00

Si teniu ganes de fer vibrar el cordatge de les vostres raquetes, us heu d'inscriure a les vint-i-quatre hores del Club de Tenis d'Oliva. Els dies 26 i 27 de juliol seran intensos, perquè sembla que enguany hi ha moltes parelles amb ganes de competir per la copa. Jo hi aniré, però a guaitar i animar, que també va bé. Així que, qui tinga gana, ja ho sap...

Jovestiu a Oliva

2008-07-11T18:14:00.007+02:00

El dissabte 26 de juliol Oliva esclata amb una nit de rock. Una vetlada organitzada pels Joves d'Acció Cultural del País Valencià. No podeu deixar passar l'ocasió d'escoltar en directe als grups Desgavell d'Oliva, La Gossa Sorda (de Pego) i El Corredor Polonés (d'Ontinyent).

Trobareu les entrades a la venda a la xarxa de casals Jaume I.

FEM QUE RESPECTEN LA NOSTRA LLENGUA!

2008-07-11T17:57:00.003+02:00

Us reproduisc la queixa contra Air Berline que està difonent La Plataforma per la Llengua en defensa del català.

"Benvolguts / benvolgudes,

Fa pocs dies el senyor Joachim Hunold, director general de la companyia aèria Air Berlin, que opera als territoris de parla catalana, amb vols entre Alemanya i Palma, Barcelona, València o Eivissa, feia unes afirmacions a l’editorial de la revista Air Berlin magazine on deixava clar el seu menyspreu cap a la llengua catalana i cap als ciutadans de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià en negar-se a escoltar les recomanacions del Govern Balear demanant més presència del català a la seva empresa.

Air Berlin ha començat a rebre les primeres protestes, però el responsable de l’aerolínia a Espanya i Portugal, el senyor Álvaro Middelmann, ha reafirmat les declaracions de Hunold. Com que Air Berlin no rectifica, des de la Plataforma per la Llengua demanem la col·laboració de tothom perquè hi aporti la seva queixa i aconseguir que Air Berlin no només no insulti el nostre poble i la nostra llengua, sinó que tingui en compte el català com a llengua apta per al mercat.

Et proposem que et queixis a l’aerolínia a través del web que hem obert expressament per a aquest tema, www.plataforma-llengua.cat/airberlin, i que reenviïs aquest missatge a tothom que coneguis perquè tothom pugui expressar-li el seu malestar a la companyia. Queixa’t i fes que respectin la nostra llengua!

Cordialment, Àrea de comunicació

Plataforma per la Llengua"

QUEIXEU-SE!

Espere que us siga d'interés saber tots els boicots que hi ha per ahí contra la nostra llengua .

Ja s'acaba!

2008-07-05T21:58:00.002+02:00

Per fi! S'han acabat els mals de cap d'estudiar, com a mínim de moment. Dilluns acabe els exàmens de les oposicions, faré la temuda (per a alguns i algunes) tancada i a estiuetjar. Però, de moment encara estic ací parlant-li a la paret, que em fa de tribunal (ha, ha, ha!). Tot i que després, quan ja has acabat, tens una preocupació, potser, pitjor: saber la nota i si amb les mitges ponderades t'arriba per a fer-te amb una plaça. Uf, no sé que és pitjor! Però, com jo, supose que estan moltes persones, tot i que és prou considerable ara mateix la ratio, que no té res a vore amb la de l'inici del procés, que estava fixada en 7'9 persones per plaça. Així que paciència.
Per un altre costat, dimarts començaré a llegir tots els llibres que he deixat per a l'estiu. Què ganes que tinc... Però, primer acabaré L'home manuscrit, un magnífic llibre del suecà Manuel Baixauli. Us recomane la lectura d'aquest llibre, a mi m'ha captivat moltíssim.

Tancat per...

2008-06-08T01:15:00.003+02:00

Deixem de banda la blogosfera perquè tenim altres cosetes importants per ahí que s'aproximen. Si tot va bé a principi de juliol, ja podrem actualitzar i tornar a engegar els motors. Fins aleshores sigueu bons i continueu fent camí.
I com diria algú, bona nit i bona sort.

Poemes i més poemes...

2008-05-17T15:08:00.008+02:00

Una setmana més hem tingut presentació de llibres a Oliva. Esta setmana li ha tocat el torn al poeta olivà Josep Lluís Roig i al poeta mallorquí Pere Joan Martorell. En el cas de Josep Lluís ens va presentar el poemari Càries, que ha estat premiat recentment amb el Premi de Poesia Ibn Jafadja Ciutat d'Alzira 2007, mentre que Pere ens va presentar Dansa Nocturna, Premi Ciutat de Palma Jaon Alcover 2006.
Doncs, ahir a poqueta nit vam tenir el plaer d'escoltar unes quantes poesies en boca dels seus autors. En el cas de Pere, vam entreveure la seua professió entre el versos de cada poesia, ja que és psicòleg, i totes elles estan pensades per fer reflexionar. En les poesies de Josep Lluís vam poder vore reflectides les seues vivències. Fins i tot, ens va delectar amb uns poemes inèdits amb què està treballant ara mateix, estos últims em van agradar molt. Entre estos, un d'ells parlava d'Oliva, concretament de la marjal, i un altre que portava a la reflexió de com hem deixat de banda paraules que els nostres avis i àvies han dit sempre i que després nosaltres ens hem encarregat de substituir-les per castellanismes.
I com en tots els recitals de poesia, els poetes no hagueren parat de recitar i nosaltres tampoc d'escoltar. Els recitals de poesia són eixos tipus d'actes en què t'asseus a la cadira i no vols que s'acabe mai el moment. Sempre ixes d'allí amb ganes de més, i per això hem de matar el cuquet que ens ha deixat llegint el poemari sencer.

Post data:

Abans d'acabar, van fer una xicoteta sinopsi de les novel·les que acaben de publicar, tant un com l'altre: Llibre de les revelacions, de Pere Joan, publicat a l'Editorial Moll, i El primer paradís, Premi Vila de lloseta de narració curta, de Josep Lluís Roig.

La música de collita pròpia

2008-05-02T21:14:00.012+02:00

Les lletres ballen com ballem nosaltres amb els grups musicals que estem sembrant per tal de fer País. Ja són molts i moltes que amb la música diuen molt més que aquells i aquelles que deurien de fer perquè el País Valencià fóra el lloc on la cultura, l'educació i l'estima per la terra i la llengua fóra la prioritat. Però, mentrestant, anirem de poble en poble, de concert en concert. Si més no, ara mateix tenim La Gossa sorda que ha tret un nou disc, Saó, on les cançons són cantades amb el to reivindicatiu-combatiu característic en la nostra música.

Els membres de La Gossa sorda són de Pego, menys un que és d'Oliva, Joan Marc (ací ho reivindiquem tot...) i han aprofitat per continuar fent saó a la terra amb aquest disc, després d'haver-ne editat dos amb gran èxit: Vigila (2003) i Garrotades (2006). Però, els de la rodalia sabem ben bé que abans ja havien fet les seues cosetes, com ara la maqueta La gossa està que bossa, per l'any 2000. Així doncs, esperem que la gira que ja han començat vaja molt bé. I ací a La Safor els esperem el 31 de maig amb el concert que faran a Beniarjó amb motiu de la Trobada d'Escoles en Valencià.

Ací teniu el vídeo de la presentació del disc a Pego.

Oliva, bressol d'escriptors

2008-04-29T11:58:00.002+02:00

L'escriptor d'Oliva, Josep-Lluís Roig guanya el Premi de la Crítica Teatral de l'AELC

El Maestrat

2008-04-27T10:31:00.003+02:00

Una de les coses que té el treballar fora és que pots visitar els pobles del voltant i conéixer més a fons el País. El cap de setmana passat vam visitar Morella (Alt Maestrat), Vinaròs i Penyíscola (Baix Maestrat). De Morella podem destacar el seu castell (com veiem más amunt) i la catedral barroca. Així com els formatges i els flaons, típic d'allí i que està molt bo. Els flaons són un pastisset farcit de formatge i ametla i cobert de sucre i canyella. Quan vam baixar d'allí, férem parada a Vinaròs per vore el port. I aprofitant l'aproximitat a Penyíscola, diumenge passejàrem carrer amunt i carrer avall pels carrers estrets i empedrats, i plens de botiguetes i de restaurants. I a l'hora de dinar, cap al port de Benicarló. Després relax.
La pròxima excursió no sé on serà, però segur que és interessant.

Manifestació 25 d'abril de 2008

2008-04-26T15:20:00.003+02:00

Un any més ha arribat el dia de reivindicació massiva pels carrers de tots aquells i aquelles que estimem la nostra llengua, la nostra terra i la nostra cultura. Però enguany se celebra a Alacant, així s'aprofitarà per reivindicar que volem vore la TV3 des de qualsevol indret del País Valencià. Que vaja bé!!! (Quina enveja)

Postdata

2008-04-26T15:03:00.004+02:00

El Sant Jordi Solidari va tindre molt d'èxit. Jo vaig aprofitar per comprar tres llibres:

El professor de música d'Isabel-Clara Simó

L'any de l'embotit de Ferran Torrent

Curial e Güelfa. (tenia pensat comprar-me'l per llegir-lo a l'estiu tranquil·lament, ja que sols havia llegit una versió actualitzada i recurtada, així que ja no tinc excusa...)

De vesprada anàrem al recital de poesia que organitzà l'IES Joan Coromines, també de Benicarló. Va estar molt bé perquè combinaren la poesia amb la música, i tot en directe. Van recitar poemes de Marta Pessarrodona, Pere Gimferrer, Gabriel Ferrater, i sobretot de Vicent Andrés Estellés i Maria Mercé Marçal.

Per sant Jordi un llibre i una rosa

2008-04-23T10:07:00.003+02:00

Estem a 23 d'abril, dia de la festa gran d'Alcoi i també del llibre. Supose que molts de nosaltres passarem per la Fira del Llibre de València que s'inicia demà (fins el 4 de maig), mentre que els catalans passaran hui per la Rambla de Barcelona. Tot i això, no podem passar la diada sense regalar una rosa. Pot ser ací no tenim tanta tradició pel que fa a la rosa, però a Oliva som molts els qui encara, tal dia com hui, passem per La Fona a comprar el llibre i Paco ens regala la rosa roja. Bé, enguany crec que em quedaré sense ella, des de Benicarló jo encara no sé fer miracles. Però, com que vaig aprofitar fa unes setmanes que a Oliva feien la Fira del Llibre, vaig comprar els llibres que tenia pensats per a hui: El nen del pijama a ratlles, de John Bayne, i L'home manuscrit, del suecà Manuel Baixauli. Dos llibre ben coneguts actualment per tothom interessat a llegir dia a dia.
Per una altra banda, hui podem gaudir d'un Sant Jordi solidari a l'institut. El company Pere (de valencià) i uns amics seus han estat mobilitzant tot Benicarló per aconseguir llibres, eixos llibres que a vegades tens a casa i no saps què fer amb ells, per vendre'ls després a un preu simbòlic d'un euro. Com ja he dit, hui paren taula a l'institut, esperem que tinga molt d'èxit i els xiquets de Nicaragua puguen comprar-se els llibres que els fan falta. I el pròxim diumenge tornaran a parar taula en la Fira del Llibre de Benicarló, per a continuar recaptant el màxim possible. Així que esperem que a l'estiu quan viatgen cap allà arriben amb les butxaques ben plenes.
Ai, us deixe que he d'estudiar una miqueta ara que estic de guàrdia a la biblioteca, que les oposicions ja estan ahí!

El quadern gris

2008-04-04T12:30:00.004+02:00

Anant de bloc en bloc, acabe de trobar un que m'ha agradat molt. Es tracta d'un bloc on transcriuen des d'aquest mes de març el famós diari de l'autor de Palafrugell. Sí, sí, el de Josep Pla. El bloc es diu El Blog d'El quadern gris. Josep Pla... al cap de 90 anys.
Potser siga l'hora de rellegir el diari, per poder tornar a gaudir de l'escriptura de Pla, amb el seu estil tan característic, ple d'adjectivació. Crec que mai vaig buscar tant en el diccionari com quan llegia este llibre, és molt ric en lèxic. A més, és una bona manera de conéixer més a fons Josep Pla, entre altres aspecte pel que fa a la seua ideologia i la seua època de jovenesa i formació.

Esperem, doncs, que continue així l'autor del bloc i no pare fins arribar al final.

Fira del Libre a Oliva

2008-04-02T10:36:00.005+02:00

Si algú té una estoneta lliure i li agraden els llibres, pot passar-se per Oliva a la Fira del Llibre que se celebra a partir de hui i fins el divendres. No té pèrdua, estan al Passeig de l'Estació. No solament llegim els adults, sinó que hem d'engrescar la xicalla des de ben prompte. La lectura és un plaer i no els el podem negar, tampoc a nosaltres mateixos. Sense llibres no hi ha imaginació i què és un/-a xiquet/-a sense imaginació? Però no us gasteu tots els diners que d'ací uns dies és Sant Jordi i tornem a visitar les Fires de Llibres.

Per cert, hui és el Dia Internacional dels Llibres infantils

Manifest Del mal ús i abús de la ràdio i de la televisió públiques valencianes

2008-04-01T13:49:00.002+02:00

Si cliqueu sobre l'enllaç podreu signar el manifest on es fa palés el mal funcionament de la nostra televisió pública i on els nostres professionals demanen per una televisió de qualitat.

Dia Internacional de la Diversió en el Treball

2008-04-01T13:23:00.005+02:00

Hui, després de les vacances, som molts els qui tornem a la tasca del dia a dia. Però, he de reconéixer que es pot tirar endavant quan fas la faena que t'agrada, en el meu cas la docència. I mira per on, casualment hui és el dia Internacional de la Diversió en el Treball. Així que a somriure tothom!
Tot i que la diversió no lleva que siguem realistes:

Tornem a la guerra amb ganes de fer front a tot aquell i aquella que tinga ganes de fer batalla.
No els tenim por i no els deixarem passar la línia marcada.

Poefesta 2008

2008-03-13T10:19:00.003+01:00

El divendres 14 de març Oliva acollirà un munt de poetes amb la celebració del IV Poefesta. Com cada any Àngels Gregori ha organitzat la festa de la poesia, però enguany amb una novetat perquè ha implicat els dos centres de secundària que hi ha al poble. Amb esta iniciativa es pretén acostar la poesia a l'alumnat, que molt sovint passa d'este gènere. En el taller proposat als instituts i que du per nom "Institut rima amb embut", poetes consolidats establiran un diàleg sobre la literatura amb l'alumnat. A més a més, s'oferirà l'espectacle "Endolls", on podran escoltar a Pau Guillamet i el poeta i recitador Josep Pedrals
Per tant, podem considerar que este festival està ben consoloidat dins les lletres catalanes. En esta nova edició participaran els millors poetes de la literatura catalana, castellana, italiana i gallega i amb l'acompanyament musical de Marina Rossell. Les intervencions poètiques, sota la direcció artística d'Angels Gregori, aniran a càrrec de: Josep Piera, Marta Pessarrodona, Antonina Canyelles, Víctor Obiols, Laura Pugno, Joan A. González-Iglesias, María Eloy-Garcia, Meritxell Cucurella-Jorba, María Lado.
Espere que us agrade.

Espai del Llibre

2008-03-07T12:42:00.004+01:00

La imatge confirma el que ja he dit en un escrit anterior. La Revista Espai del Llibre va fent el seu camí amb èxit. Aquesta és de la presentació de l'últim número a Gandia. Apa, tots a comprar-la que té un preu molt econòmic per a la informació que ens aporta. Ànim i que continue així!

Insolència i gratituds

2008-03-01T20:44:00.003+01:00

Esta setmana ha estat somoguda pel terratrèmol provocat per Tele5, un canal de televisió molt agosarat. I si no, ja em direu que no és atrevit fer el que van fer el cap de setmana passat. No sé d'on ixiria la idea, ni ganes, però, sí sé que es tracta d'una ofensa per als aficionats valencianistes que se senten valencians i no comparteixen cap ideologia amb les gavines blanques que apareixien en aquell escut. De fet, conec molta gent que és del València C.F. i no vol saber-se'n res del PP.

I si continuem amb la setmana, una notícia agradable és que ja disposem de l'Enciclopèdia Catalana gratuïtament en línia. Una font indiscutible de sabiduria. Iniciatives com aquestes són les que fan viable internet. Cada dia m'agrada més treballar amb esta eina d'informació, sense deixar de costat els llibres, clar.

Una altra cosa important, com a mínim per a mi, ha estat la coneixença d'un altre bloc saforenc, o millor dit, ella m'ha descobert a mi. No deixeu de visitar-lo!

Bé, dissabte, nou de la nit, per hui ja està bé. Adéu.

Una nova revista literària

2008-02-20T10:13:00.000+01:00

Dissabte vaig rebre un regalet de la mà de Juli Capilla, el número 9 de la revista Espai del llibre. Una revista que coordina el mateix Juli i que ens situa a les comarques centrals valencianes. Ací podem trobar tota mena de referències pel que fa als llibres que es publiquen a la zona. Podem llegir ressenyes de llibres que estan escrits per commemorar la història del territori, de qualsevol temàtica. Tot i això, passant per una entrevista central a l'escriptor alcoià Manel Rodríguez-Castelló, qui acaba de publicar La pedra i el marge (recull d'articles). I sense oblidar que hi ha un espai dedicat a la música, on entre altres apareix Paral·lel 84, un grup de rock d'Oliva. Per tant, trobarem en aquesta revista moltes referències bibliogràfiques interessants que ens acostaran una miqueta més a la història i la cultura de la nostra terra. Jo personalment continuaré llegint-la i des d'ací anime a tothom a seguir l'exemple.
Moltes gràcies per tirar endavant projectes com aquests, que ens fan continuar pel camí de la cultura. (I passe de fer cap esment sobre la poca inversió que li dedica la Genialitat Valenciana, com l'anomena el meu amic Urbà).

Crònica d'una mort anunciada

2008-02-17T11:38:00.003+01:00

Sí, sí, ahir van jugar a frontennis La Font d'en Carrós i Oliva. Com ja es veia vindre, l'equip d'Oliva no passa pel seu millor moment. Quan no està un malalt, l'altre té la mà inflada, o algú té el turmell com un castell... I clar, així anem! Tres- zero. Ací ens hem de posar serios, perquè l'equip té una gran tradició des de fa anys i no podem baixar el ritme. Sí, sí, el ritme, o la seguida si voleu, és la que fa mestres. No podem pretendre guanyar partides sense haver fet un entrenament bén profitós entre setmana, o almenys així ho crec jo.

No ho dic ja sols per la partida d'ahir, sinó també per la setmana anterior contra Miramar. Com anàvem a guanyar-los si estes persones tenen un ritme diari d'entrenament? No solament entrenen contra la paret del frontó raqueta en mà, sinó que aprofundeixen físicament (corren, van al gimnàs,etc.). Jo tampoc vull ser tan estricta, però entre una situació i l'altra hi haurà un punt intermedi, no? A vore si tornem a la serietat de principi de temporada i ens posem les piles. Ànim, que la temporada no s'acaba fins l'última partida.

Jaume I el Conqueridor, el pare de (quasi) tots i (quasi) totes

2008-02-06T10:08:00.000+01:00

Com sabeu, enguany és l'any Jaume I i dissabte passat van haver uns actes en commemoració a València. Uns actes que commemoren el vuit-cents naixement del Conqueridor i que les autoritats valencianes han exalçat. Però, des del meu parer, és contradictori no voler reconéixer la "catalanitat" dels valencians, lingüística i culturalment, i sí voler-lo com símbol valencià. No creieu? Per a unes coses, les que els interessa, evoquen el passat de la nostra terra, però, per a altres, continuen amb el seu secessionisme, que a mi personalment ja fa anys que m'avorreix.

Per un altre costat, no sé si és en l'institut on estic jo o en tots, però no s'està fent cap referència a Jaume I. Supose que la gent s'acomoda i passa d'organitzar encara que siga una xarrada o una presentació d'un llibre. Perquè podríem aprofitar, per exemple, la biografia que ha publicat el suecà Antoni Furió: El rei conqueridor. Jaume I: entre la història i la llegenda. Bé, cadascú que faça el puga, que jo ara després en la reunió de departament miraré de proposar alguna cosa per a la setmana d'interculturalitat que fa el centre. A vore si tinc sort i arribem a un acord.

Conselleria d'Educació?

2008-01-30T10:10:00.000+01:00

Cada dia que passa més m'agrada l'horari que tinc, ara mateix estic fent una guàrdia a la biblioteca i com que no tinc internet on visc aprofite per esciure des del centre. Per cert, estic en l'IES Ramón Cid de Benicarló, i per a qui no sàpiga on està el poble us informe que més lluny no m'haguera pogut tocar tenint en compte que sóc d'Oliva. Però crec que això ja ho vaig escriure ahir, així que anem al que volia dir.

En primer lloc, no entenc com funciona la Conselleria d'Educació del País Valencià. Com poden deixar un centre sense professor o professora durant quasi un mes? Doncs, eixe és el cas de la substitució que estic fent jo: la professora té la baixa des del 8 de gener i jo m'he incorporat el 22. Durant tots estos dies jo o qualsevol altra persona haguera pogut estar treballant en lloc d'estar a casa tocant-nos el nas.
Què pensen estos monyigots? Ja ho sé, en la pròxima Copa d'Amèrica, en quan tornarà una altra vegada el papa a una ciutat valenciana, en fer un circuit urbà a la ciutat de València, en malmetre en general. Els costa molt invertir diners en l'educació, tot el contrari que en la resta de països europoeus. I, mentrestant, així va el nostre país petit.

Ja sóc professora interina!

2008-01-29T13:35:00.000+01:00

No us penseu que he abandonat la blogosfera. El que passa és que el dilluns de la setmana passada em cridaren per incorporar-me a un institut de Benicarló i vaig un poc atabalada.
M'ha tocat un poc lluny de casa, però millor açò que el sud d'Alacant pel que comenta la gent. Jo personalment estic molt contenta d'on m'ha tocat, entre altres coses perquè estaré fins a final de curs. Així que m'evite el primer any com a professora interina anar de poble en poble pegant trompicons.
A més, la professora que jo substituisc té un molt bon horari, sols done classe a un grup de segon de batxillerat i un de PDC de quart d'ESO. I com que sóc cap de departament, sume més hores lliures... No em puc queixar!
Doncs això, només puga em posaré al dia en el bloc, perquè en el pis on estic no tinc internet, i he d'aprofitar l'ordinador de la sala de professors, sempre que estiguen disponibles.

Debut poètic

2008-01-16T15:53:00.000+01:00

L'altre dia, si no recorde malament va ser el diumenge passat, mentre reposava el dinar en el sofà vaig vore la llum poètica que em va guiar fins escriure un poemeta, si es pot dir així. La meua inspiració no és més que la conseqüència d'estimar la meua llengua. Ahí va el primer poema que escric en la meua vida.

En femení singular t'invoque,

perquè t'estime.

I malgrat tot elogie

la teua valentia.

No podran enderrocar-te

mentre estiguem units

i seguim un mateix camí.

Potser algun dia guanyem

i la batalla acabarà.

Perquè el teu nom

és llengua catalana.

Instants del temps

2008-01-11T10:11:00.000+01:00

Jo, que voldria

aturar tants moments de cada dia

per fe'ls eterns a dintre del meu cor!

Joan Maragall

Tots els dies, amb l'excepció d'algun, ens passen coses imprevistes o no. Molt sovint volem recordar-les totes elles perquè ens han aportat un granet d'alegria, d'amor, de saviesa... Moltes vegades no les valorem en el moment que ens estan passant, i han de passar hores, dies, o, fins i tot, altres coses per adonar-nos del valor que tenen. No crec que a ningú no li agrade que li donen una besada, una abraçada, entre moltes altres coses agradables. Perquè si en la farmàcia vengueren potets d'amor, molta seria la gent que aniria a comprar-ne, us ho assegure. I tornant al temps, hem de valorar cada cosa en el seu moment. Cada dia que passa és únic i no podrem tornar enrere després. Així que ens passe el que ens passe, hem de guardar, com diu Maragall, dintre el cor tots aquells moments que en un moment determinat ens faran feliços solament amb el record.

Filologia catalana! senyors governants

2008-01-08T15:23:00.001+01:00

Ai mare, quanta paciència hem de tindre en aquest petit país. Ahir, mentre tornava de Xeraco de fer la classe de grau mitjà de la Junta, escoltava les notícies de la Ser i en això que van anunciar que el Tribunal torna a donar la raó a la Universitat d'Alacant i a la de València. Doncs sí, per tretzena vegada el tribunal ens dóna la raó i podrem presentar-nos a les oposicions com a llicenciats i llicenciades de FILOLOGIA CATALANA. Ja no sols pel tema de les oposicions, si no perquè els hauria de quedar clar quina és la situació. Sí, sí, ja seria hora que deixaren el secessionisme de costat i començaren a pensar un poquet més amb el cabet. Perquè, dic jo, ells saben realment que tots parlem una mateixa llengua, però no els agrada que ens eixim amb la nostra. A vore si aquesta és l'última vegada, cosa que dubte, perquè ja han contestat que no saben res d'eixa resolució i que en l'estatut d'autonomia es reconeix com a llengua cooficial el valencià. Seran hipòcrites!

Reencontre nadalenc

2008-01-07T12:37:00.000+01:00

El nadal passat va ser el primer en què ens vam reunir els companys de facultat, després que cadascú prenguera un camí. Després de cinc anys de carrera supose que ningú vol perdre el contacte amb tots aquells companys amb els quals ha compartit tants moments, bons i dolents. Per aquest motiu, vam decidir anar quedant alguna que altra vegada. Però, és tan complicat quedar un dia concret i que tots puguen acudir! Doncs això ens ha passat aquest nadal i algú no ha pogut vindre. Enguany per no repetir restaurant, perquè sempre que hem anat de dinar durant la carrera hem parat al Pizza Roma, o millor dit, Farta Roma, ja que ens pegàvem cada fartada que qualsevol ens feia tornar a classe, hem quedat a Picassent. L'amiga Patri ens ha organitzat el dinar allí, i per cert va estar molt bé.

Ja feia uns mesos que no els veia, a alguns més que a uns altres. És impressionant la quantitat de notícies que anàvem aportant de manera que arribàvem al lloc on havíem quedat. De totes les notícies les que més van impactar van ser, per una costat, l'anunci dels dos casaments, i per l'altre, el fet que un d'ells serà pare d'ací uns mesos. Per cert, les nóvies ens reuniran de nou el 2009, Patri l'1 de maig i Amparo el 29 del mateix mes. Però espere vore'ls més prompte, ja que Jordi ens haurà de presentar a Arnauet. Tot i això, segur que ens tornem a vore en les vacances de pasqua, o com a mínim estaria bé tornar a quedar, ja que la pròxima cita serà en les oposicions de 2008, i no tots. I com podreu imaginar-vos és més agradable vore els companys i companyes en ocasions més saludables que no en unes oposicions.
Doncs així va ser el divendres passat, un dia de reencontre entre tots els qui vam poder acudir.

Ja em funciona l'ordinador!

2008-01-06T12:48:00.000+01:00

Hola amics i amigues, ja torne a tindre un ordinador en condicions. Després d'una setmana sense ell ja puc escriure en el bloc, perquè començava a tindre ansietat. He de reconéixer que estic totalment enganxada a la blogosfera. I el fet de vore que hi ha gent que m'ha trobat i m'ha escrit encara m'ha animat més. I pensar que el vaig crear per tindre contenta a la gent de la Fundació Bromera... Mai m'havia passat això d'entrar a internet i passar tantes estones navegant, en aquest cas, de bloc en bloc. Entre en un i eixe en té altres enllaçats i he d'entrar, necessite entrar. Quin gran invent!

Sorpresa...qui és?

2007-12-27T13:05:00.000+01:00

Ahir navegant per la blogosfera, concretament estava guaitant el bloc d'Emili Morant, La vida diferida, vaig entrar en el bloc de Juli Capilla. I quina va ser la meua sorpresa? Doncs, de primer el fet de trobar-me en l'encapçalament una imatge d'un frontó amb els quatre jugadors que necessita una partida. Després em vaig adonar que els dos xics més jovenents eren els de Miramar, que per cert són unes bales, i en veure els altres dos vaig pensar: "són la parella que jugava en l'equip de Bellreguard i que ara juguen en el nouvingut equip de La Font d'en Carròs". I continue mirant la imatge, perquè com en totes les partides hi ha un àrbitre. És en aquest moment quan em torne a sorprendre encara més: "però, si eixe que pita la partida és Gabriel (la meua parella)!". Ahí ja em vaig adonar que es tractava de la final de les vint-i-quatre hores de frontenis del Club de Tenis d'Oliva, que es juguen cada any el primer cap de setmana d'agost. Em va semblar molt emocionant. Vaig cridar de seguida a Gabi per si em podia confirmar que realment es tractava de Juli Capilla. I en veure'l em va dir:" eixe és el Juli", però no sabia el seu cognom. Aleshores jo vaig pensar: "com pot ser que no l'haja conegut aquest estiu?, serà perquè tenia una imatge d'ell un poc més jove (sense ànims d'ofendre, clar)". Ara segur que no l'oblidaré, com a mínim mentre jugue a frontenis, un esport poc valorat però que no enveja res a cap altre. Potser, un altre dia us escriga alguna coseta sobre aquest esport, que a mi tant m'agrada.

Torna el nadal

2007-12-24T10:35:00.000+01:00

Un any més ha arribat el nadal. Podem dir que va arribar oficialment el dissabte 22 amb el sorteig de la loteria, celebrat com cada any. Ara comencen els torronets, els polvoronets, les copetes de vi, les misteletes, els cubatetes... I tot això per poder dur endavant l'esperit nadalenc que a tots i totes ens ix de cop i volta de dins. Un esperit que jo no acabe d'entendre. Diuen que aquestes festes et fan ser més bona persona, i jo pense: jo sóc bona persona tot l'any i durant aquests quinze continue sent la mateixa. Sé que estem en nadal per les llumetes que decoren tota Oliva, això sí cada vegada més prompte. També ho sé perquè la gent es trastorna comprant com a bojos regals que fan olor a consumisme pur i dur. Res a vore amb els anys en què jo arribava a casa, després de la cavalcada de reis, i em trobava uns paquetets en l'entrada. Cada paquet tenia el seu nom i no us penseu que en teníem cinquanta cadascú, més bé en teníem un parell. Els meus pares els més perjudicats, clar sols un per a cadascun; el meu germà i jo podríem tindre dos regalets o tres a molt estirar. Tampoc us penseu que eren res de l'altre món, ja que en reis ens tocava algun jersei o pijama o qualsevol altra cosa de necessitat. Això del consumisme no ho he vist mai a ma casa i espere no vore-ho mai.
Tot aquest raonament no lleva per què us desitge unes bones festes i que cadascú ho porte com millor puga.
Bon nadal!

Tancament de la TV3 al País Valencià

2007-12-21T09:54:00.001+01:00

Aquests del PP ja no saben com tocar-nos els collons, col·loquialment parlant (i això que jo no tinc collons, més bé tinc unes altres coses amagades). Que ells no volen que s'emeta la TV3 al País Valencià, doncs ens tallen l'emisió! Quins pocasolta, no són ni capaços de fer-ho donant la cara i ho fan de nit ( a les fosques, com tot).
Des del passat 10 de desembre els habitants d'Alacant han deixat de veure la TV3, però qui seran els pròxims? A aquestes personetes res els importa això que en diuen llibertat d'expressió, per tant tampoc saben què és això de la llibertat d'elecció... Anem a veure, si jo vull vore eixe canal de televisió per què no volen que el veja? Clar, com que els lleva l'audiència de Canal 9... Però no saben què la gent que veiem TV3 no anem a veure la nostra autonòmica mentre no facen una televisió de qualitat? Dic la nostra perquè la paguem entre tots i totes, encara que molts no ens sentim identificats en el tipus de tele que fan.

Doncs bé, des d'ací anime a tothom que vaja a les manifestacions que es facen per fer-nos escoltar. Però, crec que eixos trossos de soca tenen igual, per una els entra (i si els entra) i per l'altra els ix.

El cibertext: avantatge o no?

2007-12-10T12:08:00.000+01:00

Una vegada llegit l’article de Koskimaa, “El repte del cibertext: ensenyar literatura en el món digital”, us puc dir que el cibertext és el futur. Els temps que corren són una mostra més de l’evolució de la tradició literària. Si abans no s’escrivia en format llibre, per què ara la gent és tan contrària al format digital d’aquest? Com tot en aquesta vida, la literatura ha evolucionat, i en aquest cas concret de la digitalització crec que ha estat molt encertat. A mi personalment, quan estuviava els trobadors i els textos medievals en la facultat, em va ser molt útil internet. Allí vaig trobar molts dels textos sense necessitat de moure’m de la cadira de ma casa, i això és un gran avantatge. Qui creu que no?

Per una altra banda, com diu l’autor, podem estar ben orgullosos d’estar assistint al canvi cultural que comporta aquesta nova tecnología. Entre altres, un fet important per estar orgullosos d’aquest canvi és la possibilitat pedagògica que té internet. Doncs sí, jo crec que podríem ensenyar als nostres alumnes com treballar en internet sense deixar de dir-los que no és una eina per a jugar. També és útil per a jugar, no ho oblidem, i moltes vegades es pot ensenyar jugant. Així, podem fer-los veure que hi ha molta informació útil sobre literatura i que moltes d’aquestes informacions estan enllaçades d’una pàgina a una altra. Fins i tot, també podríem treballar amb ells a través de blocs literaris o de revistes en format web.

Finalment, Koskimaa fa referència a tres tipus de significats per al terme literatura digital: la publicació digital (llibres electrònics, impressió per comanda, autollibres en format MP3, etc.), les edicions literàries acadèmiques amb hipertext amb finalitats educatives i de recerca (com ara les obres literàries anotades amb hipertext i versions multimedia de clàsics de la literatura), i l’escriptura per als mitjans digitals (els cibertextos).

Internet s'ha convertit en la meua eina actual

2007-12-08T16:11:00.000+01:00

Fa més d'una setmana que no he pogut escriure res de res. No us podeu imaginar com he estat de liada amb uns cursos d'aquests que són on-line. Un tracta sobre les Tic's en l'ensenyament secundari i l'altre és sobre el moodle. Els dos estan prou bé, però el de moodle em suposa passar hores cara la pantalla de l'ordinador. Buf! Mai m'haguera imaginat que jo passaria tantes hores treballant en internet. Això sí, és una meravella perquè d'aquesta manera m'evita haver d'anar a saber a on per fer un curset. A tot això, el proper dissabte acabe el curs de Foment de la lectura de Bromera (les classes presencials, perquè em falta elaborar un pla lector), que tractarà del Moodle. Com veieu quan arribe nadal estaré totalment actualitzada amb aquesta eina.

No deixem de tindre escriptors i escriptores d'Oliva

2007-11-27T15:16:00.000+01:00

Com ja us vaig comentar l'altre dia, el divendres van fer pública l'entrega dels Premis Literaris Ciutat de Gandia. El Premi Joanot Martorell va ser otorgat per a Joan Garí (Borriana) per la seua obra "La balena blanca". Mentre que l'Ausiàs March enguany ha caigut en mans d'una olivereta, Àngels Gregori, amb un poemari titulat "Llibre de les brandàlies". Enhorabona a tots dos!

Però, com a olivera que sóc no puc deixar passar l'ocasió sense parlar d'Àngels. Bé, nascuda a Oliva, fa vida per Barcelona, però sense renunciar a la seua terreta. I això es veu plasmat en la seua obra, com és el cas del seu primer poemari, "Bambolines". En aquest recull l'autora parla de la seua adolescència i els seus orígens. Ara, amb "Llibre de les brandàlies", tinc entés que continua en la mateixa línia, però ara ha pres dues direccions, una cap a Oliva i l'altra cap a Barcelona. Una tasca tinc pendent ara: llegir el seu nou treball.

Si us interessa escoltar la veu d'Àngels recitant un poema seu entreu ací: http://www.poefesta.com/Festival/Festival_2006/pagines/Video_poema.htm

Quines males bèsties!

2007-11-27T14:22:00.000+01:00

El diumenge 25 es va celebrar el dia internacional contra la violència de gènere. Sols vull dir una cosa: això s'ha d'acabar, ja!

Ahir veient les imatges de les manifestacions que s'han fet a tot arreu pensava: "Esperem que d'ací a final d'any no hi haja més morts violentes contra dones. Ni tampoc a l'any que ve, ni a l'altre...". I el cert és que m'he quedat pensant-ho, perquè hui ja podem comptabilitzar una dona més en la llista negra. No podem continuar així.
Campanyes com aquesta de l'Institut de la Dona ens mostren una realitat que, moltes vegades, és difícil d'assumir. Ànim!

Llibres digitals?

2007-11-23T14:20:00.000+01:00

Aquest video enllaça amb el primer article d'aquest blog.

Premis Literaris Ciutat de Gandia

2007-11-23T12:23:00.000+01:00

Avui divendres té lloc el lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Gandia al Palau Ducal dels Borja de Gandia, que com cada any han estat organitzats pel seu Ajuntament. Val a dir que enguany van ja per la XXX edició dels premis, i esperem que continuen així any rere any. Com sabeu es tracta del XXIX Premi Joanot Martorell de Narrativa i el XLV Premi Ausiàs March de Poesia. Per una banda, el jurat del premi de narrativa ha estat compost per Enric Sòria, Miquel de Palol, Pilar Beltrán, Ignasi Móra i Josep Maria Castellet que el presidirà. Mentre que el jurat del premi de poesia l'ha format Jaume Pont, Mª Josep Escrivà, Jordi Cornudella, Josep Lluís Aguiló i Josep Piera, que actuarà de president.
Les obres guanyadores seran publicades per Edicions 62 i rebran una dotació de sis mil euros en el cas de l'obra poètica i vint mil euros la de narrativa. No sé que us semblarà a vosaltres però a mi em sembla un poc exagerada la diferència de diners d'una obra a l'altra. No acabe d'entendre perquè un escriptor que escriu narrativa ha de rebre més diners que un que escriu poesia. Si algú em pot donar una resposta coherent que m'ho diga. Però, tornem al tema, que això ja són opinions meues.
No puc deixar de fer esment que durant aquesta setmana han organitzat dos actes per commemorar la Setmana Literària. Així el dimarts 20 tingué lloc a la Casa de cultura Marqués de González de Quirós l'XI Homenatge a la paraula, dedicat a Vicent Andrés Estellés, i que fou organitzat pel CEIC Alfons el Vell. A més, el dimecres hi havia organitzada una taula redona, que duia per títol El valor dels clàssics, moderada per l'escriptor Josep Piera. Hi van intervindre Ferran Garcia Oliver (historiador i escriptor), Daniel Benito (historiador de l’art de la Universitat de València), i Pau Rausell (economista). Aquest acte fou organitzat per la Universitat Internacional de Gandia (UIG) i Levante EMV-La Safor.
Acabe felicitant els guanyadors, els noms d'aquests els coneixerem a la nit.

Ja tocava inaugurar!

2007-11-22T15:12:00.000+01:00

Aquest blog, en principi, el vaig crear perquè formava part dels deures del curs de la Fundació Bromera, i des d'aleshores no he escrit res més per qüestions que ara no vénen al cas. Però, si no passa res jo continuaré escrivint. Què escriuré? Doncs, no ho sé exactament. Pot ser escriga tot allò que tinga ganes de dir. Per tant, queda inaugurat formalment el blog Les lletres ballen.

Renovar-se o morir...

2007-11-15T14:04:00.001+01:00

Com tots sabeu, en el curs de Foment per la lectura que ha organitzat la Fundació Bromera, ens estan donant una visió del panorama actual al voltant de la lectura i els lectors. Per tant, és per tots sabut que és necessària la col·laboració de tothom, com ja vam veure en la primera sessió. Aquell dissabte vam tractar les diferents propostes que es poden donar tant en l'àmbit educatiu (mestres i professors) com en el dels bibliotecaris, i, fins i tot, vam poder escoltar com han dut endavant l'Ajuntament de Cullera i els centres educatius (que han volgut col·laborar) una proposta molt sucosa. No podem oblidar la intervenció de Josep Fluixà, el qual ens va donar una gran visió per fer un pla lector tenint en compte a qui ens dirigim i en quin ambient estem per tal de fomentar la lectura.
En la segona sessió, Laura Borràs ens va fer una presentació del desenvolupament que ha tingut la lectura i els llibres en la història. Així com també ens va mostrar quin és el lloc que ocupen, o poden ocupar, les noves tecnologies al voltant de la lectura. I com totes les coses, hi ha partidaris de l'era digital i altres que no ho tenen tan clar. Per una banda, dins d'aquesta era digital, hem de distingir entre textos digitalitzats, nous textos publicats en format digital, textos digitals programats i web-textos. Per un altre costat, el debat està servit. Continuem llegint literatura? Per respondre a la pregunta hem de tindre clar que al llarg de la història els formats d'escriptura han anat canviant. Pensem, per exemple, que els pergamins i els còdexs no tenen res a veure amb el format del llibre. Així doncs, jutgeu vosaltres mateixos. Per acabar, hem de fer esment de la gran exposició que va fer Laura sobre el tema de l'era digital (es notava la seua experiència), la qual va resultar molt profitosa i interessant.
Finalment, sols hem queda dir que estic molt contenta d'aquest curs, ja que estic aprenent moltes coses, com ara crear el meu propi blog. Això sí, seguint les indicacions dels ponents, Josep Lluís Ruiz i Gianpero Pelegi.